El poble de Sant Martí Sarroca ha crescut a l'empara del castell bastit al turó de la Roca. L'indret, situat en la confluència de diversos corrents d'aigua (riu Foix, riera de Pontons i diversos torrents tributaris), ha estat poblat des de la prehistòria, com ho demostren les restes que s'hi han trobat, del Neolític i, sobretot, de l'era romana (sepultures, molins, vil•les i forns de ceràmica).

Des de la baixa edat mitjana, es va convertir en un assentament de població consolidat. Primer, dalt del turó, on la major part de la població va romandre fins a finals del segle XIX. Al Castell, s'hi han trobat arcs i pedres pertanyents a l'època visigòtica. Sant Martí té carta de municipi des de l'any 1385, però durant l'edat mitjana, en ser terra de frontera entre cristians i musulmans, hi havia poca població.

A finals del segle XIX, l'Ajuntament, les escoles, el jutjat, el cementiri, comerços i el cafè encara es trobaven dalt del turó de la Roca. A la plana, només hi havia masies aïllades edificades al llarg dels diversos corrents d’aigua que travessen el poble, com Cal Possastre, que va ser una de les primeres cases que es van bastir.

Amb el creixement del poble fora del castell, els primers carrers que es van formar al pla van ser el de les Cases Noves, de Ferran Muñoz i de les Casetes. La carretera que unia Vilafranca amb la Llacuna passava per aquest eix de carrers. La construcció de la carretera actual, el 1880, va estimular el creixement del poble i el desenvolupament de carrers nous. Cal Lluís s'edifica en aquest procés, al carrer de la Font (que rep aquest nom perquè en un dels seus extrems hi havia la Font Vella) i l'avinguda d'Anselm Clavé (nom que rep la carretera BP-2121 en el seu traçat urbà).