El pa és un aliment bàsic de la cultura mediterrània que, amb el valor donat a la gastronomia, ha adquirit personalitat pròpia a la taula. Com qualsevol altre producte d'alimentació, les condicions de qualitat provenen de la matèria primera, la farina, i després del procés d'elaboració. Factors com l'aigua i la forma de cocció (forn de llenya) atorguen al pa unes característiques de sabor i de textura que ressalten els aliments que acompanyen, sobretot si són preparats de la forma adequada. Cal Lluís, a partir d'una base excel•lent, prepara un pa amb tomàquet, amb un punt particular i saborós que li dóna el tomacó, i un pa torrat exquisits.
Malgrat que es pugui pensar que el pa amb tomàquet és un menjar “de sempre” de la gastronomia catalana, en realitat és una preparació molt recent, tot i que ha arribat a ser referent de tota una cultura. De fet, es podria considerar un “menjar de pobre”, com també ho és el xató, la sopa escaldada o la coca de recapta. Evidentment, si el tomàquet va arribar a Catalunya gràcies als conqueridors espanyols d'Amèrica el segle XVI, la utilització d'aquesta hortalissa a la cuina es produeix entre els segles XVI i XIX.
El periodista i gastrònom Néstor Luján, en un article (El manido pan con tomate) publicat a La Vanguardia del dia 19 de juny de 1984, afirmava que la primera referència que ell coneixia en la literatura catalana sobre el pa amb tomàquet era de 1884. "El pa amb tomàquet, inventat per la nostra pagesia per estovar i assaonar els rosegons de pa sec a l'estiu i per aprofitar l'abundància de tomàquets en un moment determinat de la collita, no crec que pugui ser considerat multisecular. En gastronomia, hi ha coses que ens semblen molt antigues i no ho són de cap manera. El tomàquet a la cuina és relativament recent", escrivia Luján.