| |
L’escabetx com a tècnica de
conservació ha estat durant segles un recurs barat per
allargar la durada de diversos aliments. Feta a partir
d'una salsa composta principalment per vi o vinagre,
oli i fulles de llorer, aquesta tècnica procedent dels
àrabs ha evolucionat fins a convertir-se en una font
pròpia d'aromes i sabors que transcendeixen la funció
bàsica de conservar per adquirir el rang de
condimentació.
Si bé els escabetxos catalans no
varien en res els seus procediments respecte a la
resta dels escabetxos ibèrics, destaquen en la
varietat dels peixos amb els quals s’utilitza, no
només blaus, sinó blancs i, fins i tot, amb alguna
hortalissa, com les faves o l’albergínia.
| |
Plats més emblemàtics:
seitons i anxoves del Cantàbric, bonítol,
ventresca, musclos, caviar de garotes, bacallà,
salmó, sense oblidar-nos de la moixama i dels
ous de “maruca” etc. |
|
|
|
|
